El luxe del que no es veu (però es pot olorar)

Aquest matí, mentre acabàvem d’organitzar la taula de l’esmorzar, un client se’m va acostar, va tancar els ulls i va deixar anar un sospir d’aquells que surten de ben endins:“Aquí sempre fa bona olor… fa olor de llenya i de pa acabat de fer”.

Aquest comentari em va fer pensar. En un món on tot entra pels ulls, on estem saturats de pantalles, notificacions i llums brillants, a Masia Can Pou hem apostat per l’invisible.

Chimenea de leña en nuestra masía del siglo XVII

Per què no trobaràs una televisió a l’habitació

Sovint ens pregunten per què les habitacions no tenen televisió. I la resposta curta és que no volem competir amb el paisatge del Vall de Llémena. Però la resposta veritable és que volem que recuperis els teus altres sentits.

Quan apagues el soroll visual, passen coses màgiques:

• Comences a escoltar el cruixir de les bigues de fusta d’una casa que està dempeus des del segle XVII.

• Sents el tacte dels llençols de fil i la frescor dels murs de pedra.

• I, sobretot, comences a notar les aromes.

Amasado del pan que servimos en los desayunos y las cenas.

El “perfume” de Can Pou

Aquest olor a llenya que comentava el nostre client no és només calefacció; és l’aroma de l’hospitalitat antiga, del foc que reuneix les persones al voltant d’una conversa. I l’olor a pa… bé, aquest és l’aroma de la paciència d’Eirene i Donatello. És saber que el que menjaràs té un procés, que no ha sortit d’una caixa, sinó d’un forn que entén de temps i d’afecte.

Desconnectar per tornar a olorar

Vivim tan de pressa que hem oblidat a què fa olor el silenci. A la nostra masia, el luxe no és tenir 500 canals de televisió a la teva disposició. El luxe és que la teva única “notificació” sigui l’aroma del cafè al matí o l’olor de terra mullada després d’una tarda de pluja a Canet d’Adri.

Sabem que renunciar a la tecnologia, encara que sigui per uns dies, pot donar una mica de vertigen. Però et prometem una cosa: quan deixes de mirar la pantalla, comences a veure (i a olorar) la vida d’una altra manera.

I tu, quant de temps fa que no et pares només a respirar?

Som Eirene i Donatello, i des del 2018 cuidem Masía Can Pou perquè sigui el refugi on nosaltres mateixos voldríem perdre’ns.